La 14a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS) posa ara el focus en els nous paradigmes que s’estan desenvolupant i que estan cridats a ser part de la pràctica clínica del futur. La intel·ligència artificial o les teràpies avançades han de conduir a una medicina de precisió per millorar tant la pràctica clínica com la gestió sanitària. I són, juntament amb l’ús avançat de les dades, alguns dels pilars d’aquesta edició de la Jornada de Recerca, que s’organitza conjuntament amb l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol en el marc del 40è aniversari de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i que posa el focus en el paper de la recerca com a agent de transformació sistèmica.

“La recerca del present serà la medicina del futur i per tenir una medicina molt més personalitzada és bàsic estudiar tot el que es pot fer amb les dades i les teràpies avançades”, explica Núria Radó, tècnica de l’Oficina de Suport a la Innovació i la Recerca de l’ICS i membre del Comitè Científic de la Jornada.

Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS 

Aquests premis tenen l’objectiu de fomentar la investigació d’alta qualitat, mitjançant la concessió de premis que reconeguin les trajectòries científiques d’excel·lència d’investigadors i investigadores de l’ICS.

Antoni Bayés-Genís (IGTP) és director clínic de l’Àrea del Cor de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, doctor en Medicina i catedràtic de Cardiologia per la UAB. També és investigador principal del Grup de Recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’IGTP, i professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) al Campus Can Ruti. És un referent mundial en el camp de la cardiologia. Destaca la seva investigació en nous biomarcadors i bioteràpies per a l’atenció personalitzada i de precisió en la cardiologia. Ha destacat en projectes de recerca relacionats, especialment, amb nous biomarcadors per millorar el diagnòstic i pronòstic de la insuficiència cardíaca i en l’estudi de la mort sobtada, així com en la medicina i la telemedicina regenerativa. A més, la seva recerca ha contribuït a entendre l’anomenada síndrome de Bayés. Una de les fites més rellevants en la seva trajectòria investigadora va ser desenvolupar una teràpia pionera al món per reparar el teixit del cor després d’un infart. Batejada amb el nom de PeriCord, consisteix a fixar un bioimplant de cèl·lules mare directament al cor del pacient per regenerar-li l’àrea lesionada i millorar la funció cardíaca.

Té més de 800 articles publicats en revistes científiques de prestigi internacional. Ha estat guardonat amb 49 projectes competitius que han generat més de vuit milions d’euros de finançament per a recerca. És catedràtic en Medicina-Cardiologia i ha dirigit i codirigit 20 tesis doctorals. La recerca innovadora l’ha portat a desenvolupar diferents tecnologies mèdiques i ha registrat deu patents, dues de les quals han estat llicenciades a empreses biotecnològiques americanes, i una altra ha estat guardonada amb un projecte Llavor de la Generalitat, el 2020, pel desenvolupament d’un prototip i la creació d’una empresa derivada (spin-off). El 2022 va cofundar una empresa emergent (startup) amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona (IGTP-UPC-UB) anomenada Nimble Diagnostics i que va acabar d’obtenir 2,5 milions d’euros del programa EIC Accelerator. Actualment, és membre del Comitè i president de la Heart Failure Association de l’European Society of Cardiology (ESC).