Categories

Psicologia infantil
/0 Comentaris/La psicologia infantil s’encarrega de l’estudi del comportament del nen, des del seu naixement fins a la seva adolescència. Aquesta branca de la psicologia es centra en el desenvolupament físic, motor, cognitiu, perceptiu, afectiu i social.
La psicologia infantil atén dues variables que poden incidir en el desenvolupament del nen: el factor ambiental i el factor biològic.
Principals factors que poden derivar-se a la necessitat d’un tractament psicològic infantil:
- ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING : És l’abús o maltractament, sense motiu evident, que pateix un menor intencionada i repetidament per part d’un o diversos companys de l’àmbit acadèmic. Pot ser maltractament físic, psíquic, social o verbal.
- AMICS IMAGINARIS: Tot i ser un fenomen que enriqueix la imaginació i la interacció social, és important observar l’evolució del problema. Els “amics imaginaris” solen ser casos idealitzats (follets, fades i superherois) o amistats invisibles amb què compartir els seus jocs.
- FÒBIA ESCOLAR: És la incapacitat total o parcial de l’infant d’acudir a l’escola a causa d’una por irracional sobre algun aspecte de la situació escolar que li crea un nivell de ansietat elevat.
- AUTISME: És un trastorn neuropsiquiàtric que es caracteritza per l’aïllament social, les dificultats en la comunicació i els patrons estereotipats de conducta.
- DEPRESSIÓ INFANTIL: És un trastorn que es caracteritza per una alteració en l’estat d’ànim en el menor que pot arribar a desenvolupar un estat de tristesa profund o patir bruscos canvis d’humor.
- DIVORCI DELS PROGENITORS: El divorci dels pares provoca en el menor un impacte emocional, que pot provocar diferents actituds que afecten diferents àmbits del seu voltant: sociabilitat, autoestima, estudi, comportament, etc.
- TICS NERVIOSOS: Són moviments involuntaris bruscs, curts i repetitius de qualsevol grup muscular. Les causes d’aquest trastorn poden ser físiques o psicològiques i, en conseqüència, poden provocar problemes conductuals i socials. Generalment, aquest trastorn desapareix als mesos.
- TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT INFANTIL (TDAH) : És un trastorn del comportament que es caracteritza per distracció, períodes d’atenció transitòria, inquietud i inestabilitat emocional, hiperactivitat i conductes impulsives.