Actualitat / Bayés Salut

La verola del mico és una zoonosi (malaltia que es transmet d’animals a éssers humans) poc freqüent. Produeix símptomes similars a la verola, erradicada l’any 1980, però menys greus, com ara febre, maldecap, dolors musculars i erupció a la pell. La majoria de les persones afectades es recuperen en un període d’entre 2 i 4 setmanes. Els casos més greus se solen produir en infants, amb una letalitat inferior al 10%.

El principal mecanisme de transmissió a humans és a través de contacte directe o indirecte amb mamífers infectats vius o morts, principalment rosegadors o primats de zones endèmiques o per consum d’aliments contaminats. No obstant això, el MPXV també es transmet entre humans per contacte directe amb les lesions de la pell, els fluids corporals d’una persona infectada o amb objectes contaminats, com ara roba, roba de llit o tovalloles.

TRANSMISSIÓ

En el cas de les persones, la malaltia es propaga per contacte amb:

• Lesions de la pell.
• Fluids corporals, com ara saliva, pus, crostes…
• Objectes contaminats, com ara roba, roba de llit, tovalloles o estris per menjar com ara forquilles, gots o estovalles.
• Gotetes respiratòries.
• Per evitar-ne la transmissió, és necessari l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

SÍMPTOMES

El període d’incubació de la malaltia pot variar entre 5 i 21 dies i la persona infectada pot contagiar des de l’inici dels símptomes.

En una primera fase de la malaltia, els símptomes són:

• Febre,
• Mal de cap intens
• Mal d’esquena i dolor musculars
• Calfreds
• Cansament
• Inflamació dels ganglis limfàtics, la simptomatologia més característica de la MPX en comparació amb altres malalties que inicialment poden semblar similars.

És molt important reconèixer aquesta simptomatologia inicial per evitar contagiar a altres persones. Cal consultar un professional sanitari en cas que n’apareguin o trucar al 061 Salut Respon. És necessari l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

En una segona fase de la malaltia, els símptomes són:

• Erupcions a la cara
• Erupcions a la resta del cos, especialment a les extremitats i a les àrees genital i/o perianal.
• L’aspecte i les característiques de les lesions evolucionen amb el temps: al principi són planes (màcules), després doloroses (pàpules) i seguidament es converteixen en ampolles plenes de líquid transparent (vesícules), que més endavant contenen pus (pústules) i acaben formant crostes. Aquesta etapa acostuma a durar entre 2 i 4 setmanes. Es recomana l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

DIAGNÒSTIC

Per diagnosticar la verola del mico el metge o metgessa té en compte:

• Els símptomes característics de la malaltia, explicats anteriorment. Tanmateix, cal tenir en compte que l’erupció cutània pròpia de la infecció es pot confondre amb la que produeixen altres malalties o problemes de salut, com ara la verola, la varicel·la, el xarampió, la sarna o les al·lèrgies a medicaments.
• La presència d’algun dels següents factors de risc:
  • Tenir un vincle epidemiològic amb un cas confirmat o probable de verola del mico en els 21 dies anteriors a l’inici dels símptomes.
  • Haver viatjat a l’Àfrica occidental o central en les tres setmanes anteriors a l’inici dels símptomes.
  • En el diagnòstic diferencial hi ajuda la presència de ganglis limfàtics inflamats i el fet que l’erupció afecti els palmells de les mans i les plantes dels peus.

El diagnòstic definitiu es realitza mitjançant proves de laboratori a partir de mostres provinents de les lesions a la pell, com ara líquid o crostes. La prova més utilitzada és la detecció d’ADN del virus mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

TRACTAMENT

La majoria de símptomes es resolen sense tractament. És important tenir cura de les erupcions a la pell deixant-les assecar si és possible o cobrint-les amb un apòsit humit. Evitar tocar les nafres a la boca o als ulls.

Es necessari l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

Informació extreta del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya. Més informació detallada a aquest link.